Cap de setmana Free Ride a l’estació Francesa de les2alpes, sortiem el Dissabte 29 de juny direcció la Jonquera i via cap a Montpeller, Valence, Grenoble on s’ens va fer de dia, de fet són 6 hores de viatge; des d’aqui per una carretera de muntanya anem pujant fins Bourg d’Ossains, capital del ciclisme als Alps per aquestes dates.

A banda i banda ports mitics del Tour, Galibier, Croix de Fer, Alpe d’huez,  hi han bicicletes per tot arreu, de muntanya, de carretera, cicloturistes, és el Disneylandia de la bici; el sol que és desperta retalla el perfil de les muntanyes, magnific paisatge, sóm als peus del massis dels Écrins amb cims de fins a 4000 metres.

Estem eufòrics i amb ganes boges d’agafar la bici, entrem a l’estació i l’ambient és una passada, com que hi ha gelera on es pot esquiar tot l’any, esta ple de esquiadors i surfers, no els pescanova sino dels altres, que es barrejen amb els bikers, vaja tot un flash, trobem l’hotelet al mig del cotarro i al davant de l’alberg dels Jo-Q camps.

Ja canviats i amb tota l’armadura, peto, proteccions,casc integral enfilem pel carrer principal cap el teleferic que ens ha de deixar a quasi 3000 metres, El Jandri I, o sigui la jardinera I; el calor apreta de valent, arribem a dalt i tenim la neu a tocar, les rodes comencen a girar  per un terreny pedregós, l’aire aqui és fresc, que bé,  ja hi som, ens fiquem cap una vermella que baixa cap a la base,  l’Albert i el Robert baixen a Fondo, sort que era per escalfar.

Els disc del Pedemonte treu fum literalment, un fum blanc i amb pudor a ferodo recremat, va fort……  el camí baixa vertiginós amb succesives curves amb peraltes a sac.

Arribem a baix amb parkinson al manillar, anem cap el plat fort d’avui, EL DESCENS DE VENOSC, 875 metres de baixada en menys de 3 KM , un itinerari dur i exigent que farà les delicies dels més …….. freakys, “Merci” és la paraula de moda per aquest descens, quan adelantes als pobres incautes que s’atreveixen a baixar-hi, amb una considerable timba als costats per si et surts arribar directament a baix sense passar per caixa.

Peraltes impossibles, apurades de frenada al límit, pedres de pissarra sueltes, pendent inhumana, afegiu velocitat desbocada i tindrem un coctel explosiu, que de vegades acaba uffff… com el rescat en helicòpter que vam presenciar davant nostre, desde la mateixa pista. us agrada eh! eh! eh!.

La segona vegada que baixavem per Venosc, la pregunta era, per aqui hem baixat abans?  cal dir que el lloc és espectacular i salvatge alhora, t’obliga a donar el millor del teu control sobre una bici, sentin alhora una musiqueta de fons que va repetin  uf,uf,uf,uf. la pujada amb el telecabina serveix per tornar a recuperar i veure desde dalt, la boca del llop.

Aviat penjarem el video de les baixades. de moment veiu el de la pàgina oficial, www.2alpes-vtt.com ,  a la part de baix hi el video de Venosc, bru-tal.

Cap a les 6 de la tarda pleguem, estic mort, tinc la senssació d’estar dins una coctelera i que encara no para, per sort una dutxa i un panaché em fan reviure i a roncar, vull dir, dormir.

Molt d’ambient a l’estació, ja que les diferents federacions d’esqui d’Andorra, Espanya, italia estan tots fent camps. fa fresca, s’esta senssacional. L’endema tot a punt per una nova sessió de free, trobem una nova pista amb saltets i tables que ens permeten disfrutar a bona  velocitat sense tanta exposició, però es clar, el costat fosc ens anava xuclant i evidentment acabem a Venosc. Avui diem, baixarem tranquils, pararem 2 o 3 vegades, bé , es clar, és mentida, a fondo a mà dreta.

Una sortida magnifica, les 2alpes, esta a sols 6 hores de cotxe, amb uns descensos, com il faut, no cal dir que per la propera entrenaré més.

Hola, si,  per fi vam fer la Gosol-Berga Diumenge 15 de Juny.

El temps, plovent fins un dia abans i els més de 200 litres per m2 acumulats a l’area de Berga durant l’ultima setmana feien preveure una  marxa mogudeta i fang, molt de fang, però com tot a la vida, les aparences enganyen i home  de fang ni havia, però no el mar de fang que esperavem i les dificultats Homeriques que hauriem de superar, segons Jo, es clar.

Ho reconec, tant de mirar l’espai del temps a TV3 , i quedar abduit per l’index de capacitat dels pantans, en especial,  evidentment del de La Baells al 85% ; perds una mica el Nord i la realitat , creus que baixa tot i realment en fem un gra massa,

Estava tot humit i havien basses i fang però normal pel que havia caigut.

Menys gent que habitualment, uns 600 pax quan normalment en són uns 750, molta gent va esperar fins l’ultim moment; i no va defraudar 68KM, 1600 metres de desnivell, deu nidor, és dura, molt dura.

Sortim de Gosol i enfilem cap el Coll de la Trapa, 15KM vinga pujar i pujar, en portavem 30KM i semblava que no ens haguesim mogut de lloc. Amb el Pedraforca a l’esquena, al costat i al davant era la muntanya omnipresent.

Passem per Peguera, poble abandonat i propietat d’un xeic Arab, aqui si que raja tot, fonts, torrents, la terra esta tota xopa, magnific 42KM i ara ja baixem per un corriol tecnic, que be que van les dobles per aquest terreny, el cami resegueix l’antiga via per vagonetes de les mines, passem un tunel estret d’uns 100m a les fosques, veient la llum al final, vaig al darrere de més gent i penso, que no parin.

el cami pel mig del bosc, és ple de fulles i fang que fan extremar la precaució, nomes per aquesta baixada, ja val la pena la marxa.

Cal anar-hi entrenat, cap al KM50, la gent ja agafa un altre ritme, el terreny matxaca, pedres, branques endureixen la marxa.

Ultim control i cap a Berga, passem per sobre la carretera i entrem al corriol final que ens porta al camping de l’arribada.

El 25 de Maig passat vam anar a la marxa del Solsones, les previsions del temps no eren bones  però tot i així vam sortir com 180 persones més, ja al principi va començar a ploure, primer amb timidesa i despres ja  a sac, van ser tres  hores d’aigua, tot rajava, fonts, torrents, camins, per sort el fang va apareixer als KM finals.

Tot i aixó els camins eren preciosos, amb boira, tot regalimant, les trialeres eren fantasmagoriques, nomes veies al davant teu,com envoltats per un nubol, l’objectiu arribar i secar-te.

Una molt bona Organització, amb senyals fosforecents que es veien de lluny, i gent a les cruilles més  perdedores o dificils, aguantant la pluja igual que nosaltres, molt bé , per tota aquesta gent que col.labora.

Al final 33 Km d’aigua, suor i fang, MTB de l’autentic. L’any que ve hi tornem.

Moltes vegades quan pensem en bicicletes, ens vé al cap algú fent un esforç brutal, suant i amb la cara desencaixada; fins al punt que molta gent defineix al ciclisme com a patiment i capacitat de patir.

Si bé, és cert que cal un esforç per anar en bici, no ho hauria d’ésser més que en qualsevol altre esport, val la pena desmitificar i ampliar els horitzons d’utilització de la bicicleta, no només com a esport competitiu sino pel simple fet de passar-ho be com a activitat saludable on hi caben totes les variants.

Hem arribat al punt que la bici te moltes més acepcions del que ja sabiem, com a mitjà de transport que cada vegada ens és més una alternativa real en desplaçaments curts, portant els nens al cole o com a font de salut per a gent gran,  ja que no castiga les articulacions.

Com a sport, fent rutes per vies verdes, que ens permeten fer turisme a un nivell bàsic, on fins i tot pot participar gent de tots els nivells. Aixó són els primers passos cap un concepte més global de l’utilizació de la bicicleta.

El món es mou cap aqui, on la qualitat de vida, és precisament poder moures sense cotxe, sense embusos només posar el peu al carrer, on per més carreteres que es fagin sempre queden plenes al cap de poc, cal doncs un canvi  gradual per una millor movilitat en bicicleta.

La prova de tot aixó és el gran exit del Bicing a Barcelona que ha desbordat totes les previsions, si les condicions són les adecuades l’ús s’en dispara, cal doncs  demanar a les administracions que posin mitjans i facilitin aquest ús, amb carrils bici, amb aparcaments, amb carrils tambe al costat de la carretera, que  suposin una alternativa real.

No esperem miracles, peró si que cal pensar, i seriosament en un ús racional dels recursos del planeta, el petroli no baixarà de preu, cada cop serà un bé més escàs i la pressió de la demanda amb nous païssos emergents, (Xina, India,…) ens portarà bastant al limit, preparem-nos i utilizem els recursos com l’aigua i l’energia de la manera més eficaç posible.

S’ens pot dir que tot això és alarmisme, bé si algú ens hagués dit que el Diesel aniria a 200pts. diriem que era boig, doncs encara anirà a més, així ho confirmen economistes de tots costats.

Posem el nostre gra de sorra per fer el nostre Món més humà, no cal cap revolució, només sentit comú i aixó si, un redireccionament de les nostres prioritats que ens farà canviar els valors i la vida més agradable a tots plegats.

Ja veieu, de la bici al canvi de la humanitat, que n’és d’important l’ús de la bici ¡¡¡¡¡¡¡

Les petites coses ens porten a les grans, mirem al nostre voltant i després a un mateix i  preguntem-nos si és aixó el que volem.

Apa, Siau.

Xavier Juhé

Hem tornat a sortir a la recerca de nous camins i rutes per poder-les compartir amb vosaltres. Aquest cop tocava cross-country i vam decidir que la zona seria la Cerdanya. El resultat és la sortida que farem el dia 18 d’aquest mes a la que ja us podeu inscriure a qualsevol de les botigues Medbikes.

Vam sortir de Calella cap a Martinet ben d’hora al mati amb la intenció de fer una combinació de varies rutes que ja haviem fet amb anterioritat. Cap a les onze ja estavem pedalant i notant a les cames la duresa de l’¡nici que només la espectacularitat del paissatge ens feia oblidar. En un moment ens plantem al primer punt de referència desde on gaudim d’unes magnífiques vistes del Cadí que ens acompanyarà durant tota la jornada. Parem sovint a mirar el mapa i a intentar esbrinar cap on aniran les pistes que deixem a banda i banda del camí, de fet aquest és objectiu d’aquesta sortida: trobar camins i combinacions per fer una bona ruta, tant en paissatge com en dificultat assequible.

 Després d’un refrigeri a mitja jornada els núvols comencen a amenaçar-nos i nosaltres decidim enfilar-nos per un corriol que s’endinssa en el bosc, hem de saber si és factible en bicicleta i després de pujar una mica descobrim que no, pot ser de baixada. Continuant amunt trobem tranquilitat dins el bosc fins que el camí es transforma en pista i podem tornar a pujar a la bici, aqui la pluja ens comença a refrescar i ens perseguiran els llamps i trons durant la resta del dia sense arribar a agafar-nos mai del tot.

Arribem al punt més alt i a partir d’aqui planejarem durant uns quilòmetres fins a començar un descens d’uns mil metres de desnivell per pista a tota velocitat que més endevant és convertirà en un corriol que ens deixarà al cotxe.

 En definitiva, una ruta amb pujada exigent i no massa llarga, amb uns paissatges espectaculars que ens ajudaran a pujar,  boscos, camins i valls que ens donaran tranquilitat i bon rollo i un descens que ens donarà l’emoció que necessita tota sortida en BTT.

 Us hi esperem!!!!

Amb un dia fantastic de sol i caloreta vam fer la sortida prevista.  A les 8H30 sortiem l’autocar i les furgonetes carregades amb totes les bicicletes direcció Amer desde on començariem a pedalar.

Un hora de viatge i ja hi som, els petits nerviosos per sortir, no paren de donar voltes fent l’escalfament previ.Comprovem bicis, inflar rodes, tot a punt, sortim tots junts però ens dividirem en dos grups; de fet aixo es una sortida familiar per compartir tots plegats i poder anar cada ú al seu aire.

El dia convida i el cami quasi pla fa que el ritme sigui bó, la nostre ruta va d’Amer fins el camp avançat de les Planes D’ Hostoles on dinarem al seu parc, i els més petits es quedaran (7Km) desde Amer, la resta continuara fins el Coll d’en Bas(17Km) a les portes d’Olot amb el Puigsacalm majestuos, al davant nostre.

El cami enganya bastant, sembl pla, però a mesura que passen els kilometres anem pujant pinyons, el comentari sempre es el mateix ! carai, si que costa anar en pla!; de fet no es pla, la pujada esta entre l’1 i el 2% a la baixada notarem la diferència.

L’entorn precios,  amb la primavera exultant despres de les pluges de l’anterior setmana, fa que pedalar sigui un plaer, pel cami anem trobant més grups tambe en bicicleta.

Als 3Km fem una paradeta amb els petits per refer-nos, aigua, menjar i descansar una mica, comentar la jugada i continuar.

la ruta  aqui,  passada la Font Picant esta bastant separada de la carretera, cosa que dona per  fer els tipics comentaris de tranquilitat, silenci i bon rollo, però ahhhh, de cop i volta sentim uns sorolls de motors d’ alta cilindrada a tota pastilla, han fet un circuit de kartings de competició, GENIAL,  no se per que, però vaig començar a pensar en l’estres de tots els animals i tota la gent que visqui per l’entorn.

De veritat, no podem parar de molestar, contaminar i destruir el nostre planeta, fins i tot en el nostre temps lliure , en fin, ho tenim dificil.

per sort continuem i deixem enrera tot el merder de soroll, arribem a les Planes D’Hostoles i al parc on menjarem, la resta de grup  segueix amunt, passant per Sant Feliu de Pallerols i enfilant ara si amb pujada que es nota, el Coll d’en Bas.

Mitja volta i cap a baix, ara si que si,  a bon ritme passem els KM cap a vall, parem a Sant Feliu a beure i descansar una estona a l’antiga estació, aquest troç es el més solitari quasi no hi han poblacions i nomes trobem la gent que fa tota la ruta.

Arranquem i quasi sense adonar-nos som al parc de les Planes, dinem tots plegats i ens estirem a la gespa al solet, que be! ataquem unes coques de fruita i crema  sense pietat, i iniciem el retorn  de tota la tropa cap a Amer.

Acabem amb el regust de tornar-hi un altre cop.

ens hi veiem.

El Diumenge 13 d’Abril varem fer una sortida pel Cabreres, entre Rupit i Tavertet. sortim desde Rupit cap a Pruit i Cantonigros per pistes que travessen ple de torrents, ara si, plens d’aigua, que ens obliguen algun cop a baixar de la bici, el cami es desdibuixa i amb el fang a les cobertes trobem la carretera d’Olot.

Per un tram rapid, arribem a Cantonigros on per una pista bona i a troços bastant enfangada carenejem per sobre l’Esquirol, iniciem el descens cap a Tavertet per llocs que ens recorden que hi hem passat moltes vegades amb la marxa del “Cabreres”.

Envoltats de pins i l’olor de terra mullada planejem per la pista que a estones esta emporlanada en els revolts més tancats.

Al fons veiem ja, Tavertet, tota plena de cases de pedra, juntes com en un pessebre, encara més al fons es retalla l’ombra del Montseny, amb les Agudes i Turo de l’home.

Desde Tavertet disfrutem d’una vista magnifica, amb el panta de Sau  ( quasi buit) i tota la vall als nostres peus, plena de masies escampades.

Tavertet esta ple de turistes, bé, com nosaltres, però que hi han arribat en cotxe; de fet es un petita satisfacció haver-hi arribat en bici, em fa sentir com si fesim algo especial.

Tornem-hi, ara tot es pujada fins el coll de rajols, la  sortida del poble, pica una mica, la pista esta tota emporlanada,

continuara.

Aquest és el nou blog de Medbikes!