Cap de setmana Free Ride a l’estació Francesa de les2alpes, sortiem el Dissabte 29 de juny direcció la Jonquera i via cap a Montpeller, Valence, Grenoble on s’ens va fer de dia, de fet són 6 hores de viatge; des d’aqui per una carretera de muntanya anem pujant fins Bourg d’Ossains, capital del ciclisme als Alps per aquestes dates.

A banda i banda ports mitics del Tour, Galibier, Croix de Fer, Alpe d’huez,  hi han bicicletes per tot arreu, de muntanya, de carretera, cicloturistes, és el Disneylandia de la bici; el sol que és desperta retalla el perfil de les muntanyes, magnific paisatge, sóm als peus del massis dels Écrins amb cims de fins a 4000 metres.

Estem eufòrics i amb ganes boges d’agafar la bici, entrem a l’estació i l’ambient és una passada, com que hi ha gelera on es pot esquiar tot l’any, esta ple de esquiadors i surfers, no els pescanova sino dels altres, que es barrejen amb els bikers, vaja tot un flash, trobem l’hotelet al mig del cotarro i al davant de l’alberg dels Jo-Q camps.

Ja canviats i amb tota l’armadura, peto, proteccions,casc integral enfilem pel carrer principal cap el teleferic que ens ha de deixar a quasi 3000 metres, El Jandri I, o sigui la jardinera I; el calor apreta de valent, arribem a dalt i tenim la neu a tocar, les rodes comencen a girar  per un terreny pedregós, l’aire aqui és fresc, que bé,  ja hi som, ens fiquem cap una vermella que baixa cap a la base,  l’Albert i el Robert baixen a Fondo, sort que era per escalfar.

Els disc del Pedemonte treu fum literalment, un fum blanc i amb pudor a ferodo recremat, va fort……  el camí baixa vertiginós amb succesives curves amb peraltes a sac.

Arribem a baix amb parkinson al manillar, anem cap el plat fort d’avui, EL DESCENS DE VENOSC, 875 metres de baixada en menys de 3 KM , un itinerari dur i exigent que farà les delicies dels més …….. freakys, “Merci” és la paraula de moda per aquest descens, quan adelantes als pobres incautes que s’atreveixen a baixar-hi, amb una considerable timba als costats per si et surts arribar directament a baix sense passar per caixa.

Peraltes impossibles, apurades de frenada al límit, pedres de pissarra sueltes, pendent inhumana, afegiu velocitat desbocada i tindrem un coctel explosiu, que de vegades acaba uffff… com el rescat en helicòpter que vam presenciar davant nostre, desde la mateixa pista. us agrada eh! eh! eh!.

La segona vegada que baixavem per Venosc, la pregunta era, per aqui hem baixat abans?  cal dir que el lloc és espectacular i salvatge alhora, t’obliga a donar el millor del teu control sobre una bici, sentin alhora una musiqueta de fons que va repetin  uf,uf,uf,uf. la pujada amb el telecabina serveix per tornar a recuperar i veure desde dalt, la boca del llop.

Aviat penjarem el video de les baixades. de moment veiu el de la pàgina oficial, www.2alpes-vtt.com ,  a la part de baix hi el video de Venosc, bru-tal.

Cap a les 6 de la tarda pleguem, estic mort, tinc la senssació d’estar dins una coctelera i que encara no para, per sort una dutxa i un panaché em fan reviure i a roncar, vull dir, dormir.

Molt d’ambient a l’estació, ja que les diferents federacions d’esqui d’Andorra, Espanya, italia estan tots fent camps. fa fresca, s’esta senssacional. L’endema tot a punt per una nova sessió de free, trobem una nova pista amb saltets i tables que ens permeten disfrutar a bona  velocitat sense tanta exposició, però es clar, el costat fosc ens anava xuclant i evidentment acabem a Venosc. Avui diem, baixarem tranquils, pararem 2 o 3 vegades, bé , es clar, és mentida, a fondo a mà dreta.

Una sortida magnifica, les 2alpes, esta a sols 6 hores de cotxe, amb uns descensos, com il faut, no cal dir que per la propera entrenaré més.

Aquest és el nou blog de Medbikes!