Hola, si,  per fi vam fer la Gosol-Berga Diumenge 15 de Juny.

El temps, plovent fins un dia abans i els més de 200 litres per m2 acumulats a l’area de Berga durant l’ultima setmana feien preveure una  marxa mogudeta i fang, molt de fang, però com tot a la vida, les aparences enganyen i home  de fang ni havia, però no el mar de fang que esperavem i les dificultats Homeriques que hauriem de superar, segons Jo, es clar.

Ho reconec, tant de mirar l’espai del temps a TV3 , i quedar abduit per l’index de capacitat dels pantans, en especial,  evidentment del de La Baells al 85% ; perds una mica el Nord i la realitat , creus que baixa tot i realment en fem un gra massa,

Estava tot humit i havien basses i fang però normal pel que havia caigut.

Menys gent que habitualment, uns 600 pax quan normalment en són uns 750, molta gent va esperar fins l’ultim moment; i no va defraudar 68KM, 1600 metres de desnivell, deu nidor, és dura, molt dura.

Sortim de Gosol i enfilem cap el Coll de la Trapa, 15KM vinga pujar i pujar, en portavem 30KM i semblava que no ens haguesim mogut de lloc. Amb el Pedraforca a l’esquena, al costat i al davant era la muntanya omnipresent.

Passem per Peguera, poble abandonat i propietat d’un xeic Arab, aqui si que raja tot, fonts, torrents, la terra esta tota xopa, magnific 42KM i ara ja baixem per un corriol tecnic, que be que van les dobles per aquest terreny, el cami resegueix l’antiga via per vagonetes de les mines, passem un tunel estret d’uns 100m a les fosques, veient la llum al final, vaig al darrere de més gent i penso, que no parin.

el cami pel mig del bosc, és ple de fulles i fang que fan extremar la precaució, nomes per aquesta baixada, ja val la pena la marxa.

Cal anar-hi entrenat, cap al KM50, la gent ja agafa un altre ritme, el terreny matxaca, pedres, branques endureixen la marxa.

Ultim control i cap a Berga, passem per sobre la carretera i entrem al corriol final que ens porta al camping de l’arribada.

El 25 de Maig passat vam anar a la marxa del Solsones, les previsions del temps no eren bones  però tot i així vam sortir com 180 persones més, ja al principi va començar a ploure, primer amb timidesa i despres ja  a sac, van ser tres  hores d’aigua, tot rajava, fonts, torrents, camins, per sort el fang va apareixer als KM finals.

Tot i aixó els camins eren preciosos, amb boira, tot regalimant, les trialeres eren fantasmagoriques, nomes veies al davant teu,com envoltats per un nubol, l’objectiu arribar i secar-te.

Una molt bona Organització, amb senyals fosforecents que es veien de lluny, i gent a les cruilles més  perdedores o dificils, aguantant la pluja igual que nosaltres, molt bé , per tota aquesta gent que col.labora.

Al final 33 Km d’aigua, suor i fang, MTB de l’autentic. L’any que ve hi tornem.