Gracies, Gracias, Merci, Thanks, Tanke.

Dilluns, 25 de Maig, el Dia despres del Triathlo Challenge. nomes tinc una paraula per descriure el que hem viscut aquests Dies : ESPECTACULAR.

Desde Medbikes ho hem viscut donant servei als corredors i acompanyants,  patin amb ells, per si podrien  participar,

buscant recanvis on sigui i quant sigui, poder ajudar gent a reparar les seves bicicletes, veure les seves cares d’agraiment,

ens omple de satisfacció, gent vinguda de quasi tot el Mon,  com un America amb una Trek amb el canvi i patilla totalment torçats del viatge amb avió, tot plegat feia molt mala pinta, però Joan “Mac Giver” és molt Joan i  “voila” prova superada.

Ès dificil explicar, l’ambient de germanor que hi havia, amb cua de gent esperant amb les seves bicis, semblava la sala d’espera del metge, a tu que et fa mal?, Francesos, Anglesos, Alemanys, Espanyols, ja no sabiem que parlavem. L’entrada semblava un aparcament de Cervelos, Aargons, Specializeds, Orbeas, a quina més  espectacular.

Ha sigut una setmana molt intensa, però per nosaltres el bon rotllo que portava la gent, com tot el grup de Canaris de tenerife i Lanzarote, el grup de Francesos de Marsella, D’Aix en Provence, era com si nosaltres tambe participessim.

Una festa de l’esport, pot sonar a topic, però no, gent que portava molts Mesos preparant-se per la prova, alguns amb anim molt competitiu, però molts  amb ganes d’acabar-la i disfrutar, com una noia de Santander, que era la seva primera Triathlo i en veure “Las Nordicas” que deia ella, l’hi agafaven totes les pors.

Diumenge, 7,30H, l’hora de la veritat, fantastic, tota la gent a l’aigua, llastima de vent, una part dels competidors van acabar anant en oblicuo, realment la corrent era forta, l’esforç era  quasi com si fos el doble de distància, ja a la carretera, volaven, ja de tornada, l’entrada pels carrers de Calella, era espectacular, amb la gent aplaudint i animant.

Però, on realment era impressionant veure a la gent corrent a la part final, gent als balcons dels pisos, a les voreres, cridant el nom dels corredors, que flipaven al sentir el seu nom (estaven escrits al dorsal), molts arrivaven tocats i eren portats en”volandes” pels anims de la gent.

Fins al punt, que molts corredors, aplaudien a la gent, una passada, ja puc dir JO HI VAIG SER.

Per que dic tot aixó, donç, perque normalment, totes aquestes proves, són molt competitives, i la gent va, a ” cara perro”, i trovar-te aquest bon rollo,  costa cada vegada més.

Per aixó, desde aqui m’agradaria donar les gracies, a tots els participants, als voluntaris, i si,SI, a l’organització.

GRACIES, GRACIAS, MERCI, THANKS, TANKE

Ens Veiem l’Octubre.

ps. properament posarem fotos.