Nomes dir el nom, ja ens transporta, cap a terres altes i paisatges de postal.

Potser es un topic, però, és veritat, és espectacular, fer bicicleta per llocs lluny dels habituals, ja es un punt, però a sobre, als Pirineus, a llocs com Ordesa sobren les paraules i  cal entrar al mon dels sentits, per que rodar  a 2000m d’alçada i amb el Mont Perdut (3335m) a tocar de la teva mà, amb un aire nitid i vivificant, ens transporta a un estat contemplatiu, que no perdem, fins que baixem a la vall.

La Transpi, és més que una ruta en bici, és coneixer uns altres paisatges, clima, gent de la muntanya, un altre ritme de pedalar; No descobrim America, perque el Mon s’ha fet petit, però encara queden vestigis d’altres temps, pobles abandonats, que et fan sommiar, com seria aquell poble, quina gent hi hauria,l’aillament en que vivien.

Tot aixó i l’esforç, fet cada Dia, et resituen al teu lloc, de fet, quasi 1600m de desnivell fets cada Dia, t’hi posen a lloc, tot i aixis, acabes acostumante.

La nostra ruta comença al Pirineu Aragones fins Navarra, al mitic Roncesvalles;

properament penjarem fotos i algun video i continuarem amb el 2on capitol.

Xavier Juhé.