Ens hem apuntat, a la Quebrantahuesos, si, si, 205km de carretera, potser, es una bojeria, però, la veritat es que de vegades necesites un objectiu  gran, per mobilitzar les ganes i les forces que tots tenim amagades, dins un mateix.

Be, de fet,hem fet la pre-inscripció, i amb tots els apuntats, es fara un sorteig, per escollir els 8500 afortunats, de moment i 12 dies despres d’obrir-se, ja hi han 10500 persones, segurament s’arribaran  als 15-20 mil.

De moment,  portem unes quantes setmanes entrenant,  combinem carretera i muntanya, amb alguna  sortida nocturna, cada Dijous a les 21H30′ desde la botiga, fem una ruta pel Montnegre de 1H30 a 2H, es una altre manera de fer bici, els sorolls de la nit, el relleu del camí i evidentment el fred, al principi, es clar, perque despres, no gaire.

Al migdia fem en bici de carretera un Mataro, anar i tornar, 1H22′;  no se perque, acabo anant, a mes ritme del que hauria, de totes maneres, de mica en mica vaig notant petites millores, quin gust poder rodar al costat del Mar, quan passes la rotonda d’entrada a l’autopista abans de LLavaneras, notes l’olor del Mar, quasi diria que sents la sal del Mar als llavis,

Es un troç de recta que et porta a forçar la maquina, es curios que quan vas, penses, quan torni, tindre el vent a favor, però quan tornes, continues amb el vent de cara.

Despres del Challenge, entrena moltissima gent, de fet dona gust anar per la carretera, a totes hores hi ha gent en bici, espero que al fer-se més visibles, els ciclistes, tinguin millors infraestructures, es a dir, les voreres, més amples i un major respecte per part dels cotxes, tot i que cal dir, que et respecten bastant, el que encara costa, i a mi tambe, es parar als semafors en vermell i ho hauriem de fer sempre, per que si volem que ens respectin, primer  hem de respectar les normes de trafic.

Continuara….

Xavi.